Programa Electoral Municipals
1. Democràcia Real. Si no compleixen... que se’n vagin
Creix entre els ciutadans el rebuig cap a la participació política i cap als polítics en general. Les promeses que es fan durant les campanyes electorals són després oblidades sense que els votants tinguin cap mecanisme per reclamar allò promès, com si en accedir al poder, els alcaldes disposessin d'un xec en blanc per actuar com els plagui. L'actuació de molts càrrecs que, quan accedeixen al poder, utilitzen la cosa pública per al seu enriquiment personal, ha estès la percepció que la política i els partits polítics s'han convertit en maquinàries que defensen els seus interessos i espais privats, allunyats de les necessitats i reclams del poble. S'han convertit en normals el robatori, l'estafa i la mentida. A nivell municipal les operacions urbanístiques s'entenen en el conjunt de la població com a operacions especulatives on un grupet de polítics i empresaris es reparteixen beneficis milionaris. Aquesta figura s'ha repetit massa vegades en massa ajuntaments d'Espanya.
No podem qualificar de realment democràtic un sistema orientat a perpetuar en el poder el conjunt de forces que actualment s'alternen als governs municipals i autonòmics. Els grans partits reben milions d'euros de l'Estat, a la qual cosa cal afegir els mitjans tècnics i humans que les administracions posen al servei dels electes (despatxos, ordinadors, vehicles, xofers, secretaris, assistents, etcètera), mentre altres opcions es veuen aixafades per una Llei Electoral que afavoreix els grans i impedeix que apareguin les necessàries noves alternatives. No cal dir que els grans poders econòmics estan molt interessats en què això continuï així, i el poc transparent finançament dels grans partits ho demostra. L'embull d'institucions a diferents nivells (local, regional, nacional, europea) augmenta la sensació de llunyania dels ciutadans. Hi ha una greu crisi de legitimitat de partits i institucions polítiques.
Com a conseqüència de l'anterior, cada vegada més ciutadans s'aparten de la “democràcia formal” i s'abstenen com a mesura de protesta o de desinterès en les eleccions.
Per als humanistes no és suficient votar una vegada cada quatre anys. Les noves tecnologies permeten la construcció de mecanismes directes d'informació i participació, que controlin el poder polític i permetin una sobirania real del poble, i no només un simulacre en el paper. Per això proposem una Llei de Responsabilitat Política que obligui als càrrecs electes a respondre davant els ciutadans sobre les decisions preses en l'exercici del seu càrrec, i contempli les promeses realitzades en campanya com un contracte entre el polític i els votants. Aquest contracte, igual que qualsevol altre, ha de poder rescindir-se quan el polític no el compleix.
No podem admetre que un alcalde, o qualsevol altre representant del poble, prengui decisions que comprometin diverses generacions de ciutadans sense consultar-los, i sense rendir comptes davant ningú en quatre anys. Així ha succeït, per exemple, quan un Govern s'ha embarcat en guerres o, portant-ho al pla municipal, quan determinats alcaldes han endeutat els seus municipis amb capritxoses obres faraòniques i després han hagut de reduir la qualitat dels serveis bàsics. Quan hem estat consultats abans de prendre decisions d'aquesta magnitud? Els humanistes defensem que la delegació de poder que es fa en els representants ha de limitar-se als assumptes d'administració ordinària i al compliment dels seus programes electorals. Totes les grans decisions han de ser consultades als ciutadans mitjançant referèndum.
En definitiva, perquè l'actual democràcia sigui real, és necessari reduir el poder dels representants i retornar-lo als representats en forma de democràcia directa. Per a això necessitem la creació d'una Llei de Responsabilitat Política que sancioni els incompliments electorals, que garanteixi un accés igualitari de tots els partits als recursos públics i als mitjans de comunicació, i que permeti que els col·lectius ciutadans puguin tenir iniciativa directa legislativa i executiva, fins i tot promovent la revocació de mandats. Aquesta concepció de la democràcia real és molt factible per posar-la en pràctica en els municipis, on el ciutadà té percepció directa sobre el que fan els seus alcaldes i regidors.
| < Prev | Próximo > |
|---|
