Només cal un simple cop d'ull als Pressupostos Generals de l'Estat per adonar-se de quines són les prioritats per als nostres governants (ara i abans, ja que aquestes dades no varien depenent del signe polític de qui ocupa el poder). El pressupost militar (inclosa la investigació en aquest camp) pràcticament duplica la inversió en salut i triplica la destinada a educació. Resulta evident llavors que, a ulls d'aquest sistema, és més important continuar invertint en destrucció que destinar recursos a la bona salut física i intel·lectual de les persones.
Els Humanistes considerem els recursos destinats a les àrees d'educació, salut i qualitat de vida dels veïns com una inversió en l'ésser humà i no com una necessària “despesa social”. Els poderosos sempre diuen “i d'on sortiran els recursos?”, però els qui així objecten gasten milers de milions a ajudar a la banca i permeten que uns altres milers de milions escapin de l'economia productiva a l'especulació que no produeix cap benefici social. Lògicament el canvi en el model de serveis socials ha d'anar de la mà d'un canvi del model econòmic, polític i social.
Des de fa temps, aquests mateixos polítics que van decidir destinar els pressupostos a altres qüestions que ells consideren més importants que la salut i l'educació, volen instal·lar, amb l'ajuda dels mitjans de comunicació, la idea que aquests serveis funcionarien millor si fossin privatitzats. Les denominades “cogestions” oculten una privatització gradual de la salut i l'educació, al mateix temps que la falta de recursos dedicada a aquestes àrees provoca la precarització dels serveis. S'encarreguen de culpabilizar d'aquesta precarietat a immigrants o ancians per l'ús que fan de la salut i l'educació públiques i demostren de nou que els sobra la gent. En lloc de destinar més diners, volen que hi hagi menys usuaris. Mentrestant, els professionals afronten jornades de treball cada vegada més extenses que els impedeixen rendir adequadament i joves llicenciats es veuen abocats a l'atur i a ocupacions mal remunerades. Aquesta degradació de la cosa pública, programada des dels polítics que ens governen, és l'excusa que utilitzen per a la privatització.
Els Humanistes diem que la salut i l'educació no poden ser mai un negoci. Són un dret inalienable que tots els veïns d'un municipi haurien de poder gaudir en unes condicions òptimes i de forma totalment gratuïta.
Avui està en crisi l'esquema educacional i aquesta crisi es manifesta en la desmotivació dels educadors, la preocupació dels pares, el fracàs escolar, els nivells d'absentisme, una violència desconeguda fins ara i uns continguts educatius que corren per darrere d'una societat humana, científica i tecnològica que està buscant una nova visió del món, una nova sensibilitat i un nou ésser humà molt lluny ja de les velles enciclopèdies.
En un municipi Humanista l'educació és una prioritat i, per això, garanteix:
1. Educació pública gratuïta i de qualitat en tots els nivells, des de l’educació infantil fins a la universitat.
2. Accés gratuït al material escolar, inclosos els recursos tècnics i informàtics necessaris, per garantir la veritable gratuïtat de l'educació.
3. Una educació en la diversitat (com és diversa la societat en què vivim, diversa en les races, diversa en les cultures, diversa en les idees i en les creences) i que potenciï els valors humans d'acord a la màxima: “Res per sobre de l'ésser humà, i cap ésser humà per sota d'un altre”.
4. Una educació integral, que formi i desenvolupi els nens i joves en la capacitat de pensar, la integració i acceptació del cos, l'expressió emotiva i la sexualitat. Aquests pilars hauran de ser adaptats a cada nivell educatiu des de l'educació infantil fins a la universitat.
L'assistència sanitària ha de ser universal, pública i gratuïta i ha de ser coordinada entre el municipi i la comunitat autònoma. Cal definir les necessitats reals i dotar els hospitals i centres de salut de tots els mitjans necessaris. La salut de la població no pot ser objecte de negoci i especulació i no poden retallar les prestacions per cap raó.
Utilitzen malintencionadament els mitjans de comunicació per exagerar els defectes d’allò públic i exaltar les suposades bondats de la privatització i ens volen fer creure que el públic és sempre dolent i que el privat és més eficient, es tracta millor al pacient i a la llarga és més barat. La realitat és diferent: les fortes inversions que són necessàries, per exemple, per fer hospitals, són després explotades sota fórmules de “gestió privada”. D'aquesta manera alguns fan molt bons negocis sense gairebé córrer riscos, ja que els clients (la població) no tenen una altra opció i els qui paguen (l'estat) ho fan puntualment. Tots paguem i uns pocs es beneficien.
La solució davant els problemes actuals no és la privatització sinó millorar la gestió i fer-la més transparent i amb la participació de l'Administració Publica, els professionals i els usuaris. La concepció Humanista fomenta la investigació per desenvolupar un sistema de salut basat en la prevenció de les malalties i no en la despesa farmacèutica. Impulsarà, a més, un centre de teràpies alternatives, adequadament regulades i reconegudes, dins del sistema públic i gratuït de salut. Les polítiques mèdiques han de venir de l'experiència, no dels interessos econòmics de laboratoris i indústria mèdica, que abans que acabar amb la malaltia busquen multiplicar els seus beneficis.
Un exemple especialment greu és l'abús de psicofàrmacs sobretot en nens i adolescents, dictats per modes i informes que estan directament o indirectament manipulats pels propis laboratoris. Sabem que en aquest moment històric hi ha cada vegada més tensions, dificultats de comunicació, etcètera, però això no es resol introduint química en el sistema nerviós dels éssers humans. I que això es faci en els nostres nens i adolescents i s’aprofiti la desorientació de mestres i pares, és absolutament immoral
La qualitat de vida dels veïns d'un municipi implica altres serveis a més de la salut i l'educació. Una administració pública que s'ocupi del benestar dels seus veïns en defensarà els interessos en l'accés als serveis d'aigua, electricitat, telecomunicacions, etcètera. Cal detenir la bogeria privatizadora que, impulsada pels polítics que actualment ens governen, busca obrir noves vies per al benefici de grans empreses i grups de pressió.
El benestar de la població, per cert, té molt a veure amb la cura del medi ambient. La política mediambiental del municipi ha de convertir-se en un motor fonamental de desenvolupament. Qualsevol decisió estratègica (en ocupació, energia, transport, etcètera) haurà d'alinear-se amb el concepte de desenvolupament sostenible.
El municipi Humanista desenvoluparà un pla d'energies netes que busqui substituir gradualment les fonts energètiques contaminants per altres de netes i renovables, sortint així a més del continu xantatge que representen les pressions exercides per grups empresarials relacionats amb el petroli.
En aquest sentit, el municipi impulsarà la formació i qualificació de professionals en gestió ambiental i energies netes, a més d'incentivar fiscalment a les petites i mitjanes empreses per a la producció, instal·lació i manteniment de fonts energètiques renovables.
En el seu sentit més ampli, el medi ambient és el compendi de valors naturals, socials i culturals existents en un lloc i moment determinat, que influeixen en la vida material i psicològica de l'ésser humà i en el futur de generacions esdevenidores. Per això, qualsevol acció en l'àmbit del medi ambient ha d'estar plantejada des de la necessitat d'un desenvolupament sostenible i equilibrat. Cuidar la naturalesa és cuidar la casa comuna de tots els veïns.
| < Prev | Próximo > |
|---|
